Ascensió al pic de Néouvielle

Dia 5 de juliol de 2009

Ascensió

El massis de Néouvielle (Neuvielh, en gascó), 3.091 m, és un massís granític totalment dins de França, al qual s’hi accedeix des de Bielsa travessant un túnel i remontant carreteretes estretes que ens duen a una regió de llacs importants. El conjunt té similituds amb Aigüestortes, pel tipus de terreny i paisatge, però amb una alçada lleugerament superior i un aspecte més imponent.

Aquest any hi ha hagut nevades fins ben entrada l’estació, i fins fa un parell de setmanes la neu arribava fins al llac. Cal preparar-se per una ascensió amb neu des de pràcticament abaix.

Aprox. 6h00’ Arribada al llac d’Aubert (2.150 m.). Esmorzem i ens preparem

7h00’ Iniciem l’ascensió[1].

Sortim del pàrking i travessem la represa i enfilem per un corriol que guanya metres, entre trams d’herba i roques. El camí es va desplaçant cap a la dreta per poder franquejar el contrafort de la cresta de Barris, que baixa directament del Ramougn.

8h00 Aturada per a beure i menjar. Màxim 10’ Probablement ens haurem de calçar els paraneus i usar els bastons de manera continuada.

8h20’ A través de blocs de granit considerables i arribem al contrafort que travessem per l’anomenada bretxa de Barris (2439 m). Progressem a través de grans blocs de granit, seguint les fites, durant aproximadament 15’. Seguim per un camí més planer i després altre cop per blocs de granit. Progressem en direcció a flanquejar el contrafort NE que baixa de la piràmide del Néouvielle.

9h00’ Aturada per a menjar i beure. Màxim 10’

9h30’ Arribem al contrafort NE (2700 m). Tenim al davant la imponent bretxa Chausenque, que divideix la muralla N del cim. Virem en direcció SW.

10h00’ Aturada a menjar i beure. Màxim 10’

10h30’ Després d’una progressió per terreny relativament dret, ens dirigim en direcció netament S, en direcció a la base del pic. Trobarem fites que ens condueixen a una xemeneia curta (uns 2m) per la qual ens enfilarem. Llastres de granit i cim.

11h 00 Som al cim. Mengem i bevem. Si el dia és bo, podem estar-nos-hi l’estona que ens vingui de gust. Vistes al Pic Long, Ramougn, Campbieil, la Munia, Midi de Bigorre, Vignemale i Monte Perdido. Si el temps es presenta amb nuvolades d’evolució diürna, un cop hidratats i restaurats iniciarem el descens per la mateixa via.

Temps de descens, aproximadament 2h30’.

Itinerari i programa

Dia 4

Quedarem a la plaça de la Portalada, davant de l’escola, dissabte 4 de juny a les 8h. Amb la idea de sortir cap a les 8h30’. El viatge fins a Bielsa és d’unes 4-5h, tenint en compte algunes aturades.

Arribada probable a Bielsa, 13h. Dinar a la fonda.

Sobre les 16h. Possible sortida a passejar a la base del Balcón de Pineta (a decidir els detalls encara)

Sobre les 21h Sopar (a decidir si es fa a la fonda o algun altre lloc. Depèn del nombre de persones que serem)

Tertúlia i al sobre d’hora, doncs la nit és curta.

Dia 5

4h00’ Ens llevarem a la fonda i esmorzarem lleugerament, per agafar el transport abans de les 5h.

Aprox. 5h00’ Sortida de Bielsa en direcció al túnel i al llac d’Aubert.

Ascensió: entre les 7h i les 14h, aproximadament

Dinar-sopar entre les 15 i les 17h. Queda a decidir on es farà, però a França no hi ha cuina més enllà de les 15h. El més probable és que negociem això amb la fonda.

Retorn a la fonda entre les 16 i les 17h.

Retorn a Altafulla i arribada entre les 21 i les 22h.

Material i condicions.

Aquesta ascensió és una clàssica pels francesos que van als Pirineus. Es, per tant, una ascensió popular, tècnicament senzilla, però que té tot el caràcter dels grans pics, llevat de geleres permanents.

Condicions de la neu

La orientació de l’ascensió durant un bon tros per cara N i NE fa que a principis de temporada hi hagi bastant neu (el nom del pic fa referència a neu vella, en gascó). Aquesta neu pot estar dura a primera hora del matí, i ser relliscosa en els punts on el pendent sigui pronunciat. Si fa bo, la neu s’anirà tornant tova i humida i no presentarà dificultats per a progressar per ella. Per contra, aquest tipus de neu mulla el calçat si aquest no és adequat. Des del parc ens han comentat que enguany hi ha molta neu i que la trobarem aviat, si no fa molta calor durant aquetes setmanes.

Material

Vistes les condicions, és imprescindible portar:

Paraneus
Botes impermeables, preferentment de sola rígida.

(sobre 200 EUR)

Crema solar (preferiblement de pantalla total –factor 60)
Barret o gorra o alguna cosa per protegir el cap del sol
Ulleres de neu –índex 4, com a mínim
Guants d’esquí i un parell de guants de llana, preferentment hidròfoba, per si cal.
Grampons (desitjable)

Piolet (desitjable). Els bastons de marxa han de dur la placa per a la neu a la punta. Seran útils, però s’ha de tenir en compte que no fan la funció d’autoassegurament del piolet.
Per a les cames: en aquestes condicions, uso uns pantalons de Decatlon, amb unes malles de licra a sota; va molt bé.
Per al cos, el millor és portat capes. Normalment aquestes capes són tres, per a una excursió d’estiu. La primera és una samarreta de licra que s’adapti bé al cos. La segona, és un forro polar mitjà o gruixut –una mica més espès que els que venen a Decatlon de 9 EUR. Sobre d’això, una funda del tipus goretex, que tapa de l’aire i de la pluja, si cal.
Llum frontal en ús: no la farem servir, però si en calgués, lamentaríem no tenir-la.
Motxilla on hi càpiga tot el que necessitem.

Beguda i menjar

El més convenient són les begudes isotòniques, sense lloc a dubtes. Si hi ha molta neu, no trobarem aigua líquida, raó per la qual l’haurem de portar des de baix. Jo calculo per a mi un consum de 1l/400m, doncs tinc una transpiració abundant. Això indica que em caldrà un mínim de 3 o 4l. per a la jornada (aquarius o isostar), amb la possibilitat de beure més si es troba aigua (pastilles d’isostar efervescents; són molt pràctiques). S’ha de tenir en compte que l’aigua de muntanya no té gaire bé minerals i treu poc la set. Si una persona té una transpiració normal, pot passar amb 2 o 3l.

Pel que fa al menjar, comptem que podrem fer un mos abans de començar a caminar, i una mica més durant la primera parada. Després, haurem de portar alguna cosa per anar menjat, doncs l’alimentació i la hidratació correctes són imprescindibles per a fer un esforç mantingut. Normalment, es sol portar bosses amb fruits secs, tot i que actualment sóc molt aficionat a les barretes de muesli, i en calculo un parell per aturada. També hi ha productes energètics que fa isostar i similars, que es poden trobar a Decatlon, gels i altres potingues.

Dades d’interès

Web del parc nacional: http://www.parc-pyrenees.com

Tel. Maison du parc: 00 33 (0) 562394091

Tel. Gardes du parc: 00 33 (0) 562394094

Tel. Bureu des guides du parc: 00 33 (0) 562400258

Tel. Hostal Pañart: 974501116

HOSTAL PANART

PRECIO DE LA MEDIA PENSIÓN EN HABITACIÓN DOBLE POR PERSONA: 42,50 € ( I.V.A. INCLUIDO )

(Cenar, dormir y desayuno)

PRECIO DEL MENÚ DEL DÍA :     15 €   ( I.V.A. INCLUIDO )
( un primero a elegir entre cuatro, un segundo a elegir entre cuatro, postre, agua, pan y vino)

PRECIO DE BOCADILLO :   3,30 €    (I.V.A. INCLUIDO )